Laura s'aproxima a l'escultura mitjançant un llenguatge que opera com un engranatge continu, com una superfície que s'ha multiplicat sobre diferents capes i formes. Utilitza principalment l'alumini o el cartró, materials poc pesats i molt dúctils, que li permeten fer una operació d'escala. A partir d'aquest gest, disminueix l'escala d'objectes comuns, artefactes i estructures, desenvolupant així un sistema propi d'atenció al material i a la forma. Aquesta operació també li ha permès entendre com afecta la repetició en la seva pràctica. Treballar amb escales reduïdes facilita estendre un element múltiples vegades, també entendre el seu funcionament. Hi ha una sèrie de components estructurals en el seu treball: cargols, plaques o suports, que es troben encadenades en totes les seves peces, i que formen part d'aquest llenguatge que està sempre a la vista.