És investigadorx, poeta i performer. Ha realitzat diversos treballs individuals i col·laboracions: No eres tú, soy yo (Violeta Mayoral, 2024), Solar Orders (Kent Chan, 2024), Proto (Álvaro Chior, 2025).
>Fa un any ho desplegaves a terra(1). Que es veiés, que es llegís, que s’escoltés amb la imatge d’un cercle molt ple i molt obert que era la successió d’un poema que incorporava molts formats. Tant per la necessitat de recordar-ho com de tornar-ho a compartir, el presentes de nou aquí, en un format més textual, però mantenint-ne l’estructura.
El tall de paraules, provocar un balboteig, la repetició que marca una insistència, un desencaix en el ritme per obrir un espai.
Balbuceig com a força que desencadena altres paraules i imatges que van afegint més realitat, més fets:
en el centro de la penin sula la
caña
capi tal casi todo lo em paña es paña es pan o sea toda la
homofobia sigue igual
agre siones
vitu perios
in sultos
proli feran
diri ase quel
Escrit fa un any des de Madrid amb la ràbia per una política que no s’hi fa càrrec, que fa i vol fer mal, que tergiversa el discurs cap a llocs foscos on es rebutja qualsevol dissidència o diferència. I no tant rebutjar com esborrar. Avui es llegeix el teu text amb la mateixa necessitat de resposta, de realitat, de no ser esborrat. I sí, mostrar. I sí, presentar.
A vegades sento tanta ràbia, tanta impotència davant la indiferència d’Alguns Aquells Altres, que el que vull dir va perdent consistència (com si s’evaporés per l’ansietat, saps?) i es va desfilant en síl·labes, sons, onomatopeies. Entre aquestes seqüències sorgeix un altre sentit que descol·loca, que reforça o torça el sentit primer, a vegades sense massa precisió.
A vegades aquest/aquests sentit/s altre/s que surten són millors perquè molen més. Podran prendre’ns l’escolta amb la seva indiferència, podran fer-nos llum de gas amb la seva equidistància, però aquest sentit altre perdura, aquest altre significat no ens el podran prendre. Aquest
desig de dir alguna cosa forta
que davant el silenci dels altres cau
i a terra es refracta.
Aquest any ha continuat aguditzant-se la sensació de doble realitat, l’abisme entre el sentir popular i el poder. Per això la frustració i la ràbia, per això el poe-ma-ma-nifest. Per això la necessitat de tornar-ho a compartir ara. De nou: no hi ha orgull en el genocidi.(2)
(1)man if I esto, Barcelona (Casal de Barri Pau de la Figuera), 2024, Congrés de Diputades.
(2)Lema que travessava el festival.